viernes, 31 de diciembre de 2010

Comiat de l'any




A la darrera classe del 2010 hem fet una improvisació per acomiadar-nos de l’any dirigida a deslligar-nos de les emocions i vivències negatives i deixant pas a la  circulació de  sentiments que ens omplin positivament. Una sessió molt emotiva,  que hem finalitzat amb gresca i soparet.
Les Norimbra desitgem continuar gaudint del ball tot l’any 2011. Bon Nadal !!!

martes, 7 de diciembre de 2010

Dansa oriental creativa

El grup de dansa oriental creativa La mujer desconocida ens van delectar  amb  "La danza de los espejos" creat i dirigit per Lesya Starr i presentat a l'associació a&c. Un espectacle emotiu i espiritual, que no va deixar indiferents als espectadors per la forta energia que van traspassar les ballarines.  Felicitem a les companyes de la sala pel seu treball !!!

Roba oriental




En aquesta botiga  podeu trobar roba  i alguns complements. Tenen un bon assortiment de bruses indús de seda, pantalons bombatxos de seda  i faldilles llargues. Alerta amb el preu marcat: és per vendre a l'engròs. Podeu comprar al detall,  però  si us interessa alguna cosa, pregunteu primer.

miércoles, 1 de diciembre de 2010

Sala Nammu

Els projectes depenen de les persones per fer-se realitat i tenir projectes ajuda a donar sentit a les nostres vides. El trasllat de l’estudi a la nova SALA NAMMU  un nou projecte, una nova il.lusió, un nou espai per compartir i ballar fet realitat gràcies a la tenacitat de la Lesya, la Norma, la Salima i la Laura i també a la seva, i a la nostra, passió per la dansa. Ens emociona l'empenta i energia de la Norma,  i l’encoratgem en aquest nou viatge. És un goig per nosaltres acompanyar-la i, com ella diu, “poder estar juntes en aquesta experiència que és viure, ballar i compartir”. Endavant noies, estem emocionades amb la nova sala !!!
Sala Nammu , c/ Pere IV, 29-35  3r 7a. (Metro: Bogatell (L4), Marina (L1), al Poblenou


Qui és Nammu? Nammu era la deessa que va donar a llum al Cel i a la Terra, en els temps dels sumeris. La representació d'aquesta deessa és el d'una dona nua, dreta, amb cap de serp i donant d'alletar a un nen. Tenen el cos decorat amb cupulita com a símbol del món subterrani i mètode màgic per demanar a la deessa el renaixement del que es troba al seu si. També tenen amples espatlles, braços enfrontats símbol de protecció. Gran triangle púbic lusiu al paradís terrestre lloc on té origen la vida i la resurrecció.

Història i mitologia.  Aproximadament 5000 anys a. de C. i del sorgiment de la religió masculina, la Vella Europa era una cultura "matrifocal", sedentària, pacífica, amant de les arts, i lligada a la terra i al mar, que rendia culte a la Gran Deessa . La Vella Europa era una societat no estratificada i igualitària, que va ser destruïda per una infiltració de pobles indoeuropeus siminòmades, que es desplaçaven a cavall, des dels llunyans nord i est. Aquests invasors eren "patrifocals", mòbils, amants de la guerra, orientats ideològicament cap al cel i indiferents a l'art.
Els invasors es consideraven a si mateixos com un poble superior, a causa de la seva capacitat per conquerir als anteriors pobladors, culturalment més desenvolupats, que rendien culte a la Gran Deessa. Coneguda amb molts noms -Astarté, Ishtar, Inanna, Nut, Isis, Astoreth, Au setembre, Hathor, Nina, Nammu i Ningal, entre altres-, la Gran Deessa era venerada com la força femenina profundament connectada amb la natura i la fertilitat, responsable de la creació i la destrucció de la vida. Tenia amants, no perquè li proporcionessin fills, sinó per plaer. La paternitat no s'havia introduït encara en el pensament religiós, i no existien déus (masculins).
Els invasors van imposar la seva cultura patriarcal i la seva religió guerrera als pobles conquerits (4500-2400 a.de C.) i, com es reflecteix la mitologia grega, els atributs, símbols i poder que en un altre temps es posaven en una sola Gran Deessa es van dividir entre  les set deesses gregues que representen els principals arquetips comuns en les dones. 
Afrodita, Hera i Demèter -posseeixen el major poder per dictar la conducta-, Atenea,  Artemisa i Persèfone -influeixen de manera important en els patrons de  caràcter-,  Hestia -la més sabia i anciana, representa un component espiritual que una dona fa bé en honorar-. El destronament de la Gran Deessa, iniciat pels invasors indoeuropeus, va ser completat definitivament per les religions hebrea, cristiana i musulmana que van sorgir posteriorment, fins al punt que la deïtat masculina va prendre el lloc predominant. ( "Las diosas de cada mujer" de Jean Shinoda)